Logopèdia en l'atenció a la veu cantada (semi)professional infantil i muda vocal.

1/2

El creixent interès per a la logopèdia especialitzada en rehabilitació vocal i la millora de les tècniques d’intervenció en disfonies dels últims anys estan propiciant que cada vegada més cantants, professionals o no, confiïn en la logopèdia per a resoldre els seus problemes de veu.

Els i les professionals de la logopèdia celebrem aquest canvi de mentalitat sobre la nostra tasca en la rehabilitació de la veu cantada, però per a que continuï així cal ser més conscients que mai de la responsabilitat que implica treballar amb persones amb una alta exigència vocal i amb unes necessitats i característiques tant específiques.

En aquest sentit, l’atenció logopèdica a la veu cantada professional infantil requereix personalitzar encara més els tractaments que oferim per tal d’adaptar-los al seu nivell de desenvolupament físic, cognitiu i emocional.

ELS INFANTS CANTANTS

L’expressió atletes de la veu per a referir-nos als cantants professionals ens ajuda a entendre que, centrant-nos en els infants que canten també a nivell professional o semi-professional, el seu nivell de compromís, exigència i dedicació diària cap al cant i a la veu pot assimilar-se al dels infants integrats als centres esportius d’alt rendiment on, a més de seguir amb els estudis generals obligatoris, dediquen la major part del seu temps lliure a entrenar-se i perfeccionar les destreses necessàries per a l’esport escollit.

En cert sentit, doncs, podem considerar que el nens i nenes cantaires professionals i semi-professionals formen part de l'elit vocal del territori i, igual que els infants dels centres d’alt rendiment esportiu, és important que s’envoltin de professionals preparats per guiar i cuidar el seu talent, la seva veu.

PAUTES D’HIGIENE VOCAL

Per tot això, la figura del logopeda especialista en veu cantada infantil és sovint un puntal bàsic per aquests nens i nenes que, tot i la seva educació vocal, també poden desenvolupar disfonia. Clarós et al (2019) xifren el percentatge de voice disorders en infants (8-14 anys) amb una dedicació de 7,5 hores setmanals al cant coral en un 15,6%, respecte al 32,4% dels infants no cantaires.

Cal entendre que l’educació vocal en la veu cantada té un gran pes en la prevenció de les disfonies, però no ho és tot. Els nens i nenes cantants d’alt nivell someten la seva veu a llargues jornades d’assajos i concerts i, mentrestant, no deixen de ser infants: juguen, riuen, criden, ploren i comuniquen tota la seva vitalitat a través del seu instrument, la veu, que va amb ells a tot arreu. Per això sovint trobem veus que no descansen suficientment o que presenten mal ús o abús vocal en una activitat no relacionada amb el cant però que acaba influenciant de manera directa en la veu cantada, ja sigui reduint-ne l’extensió, la qualitat tímbrica o la resistència a la fatiga vocal.

En aquests casos i desde la nostra perspectiva com a logopedes seria molt fàcil receptar unes pautes bàsiques d’higiene vocal: instaurar estones de descans vocal, evitar l’ús de la veu en ambients sorollosos i, sobretot, no cridar.

Ara bé, tenint en compte que ens dirigim a infants (semi) professionals de la veu, cal afegir alguns matisos importants:

• Sobre les pautes d’higiene vocal: la capacitat dels infants per a gestionar de forma sana els hàbits d’higiene vocal és limitada i és probable que les pautes en forma de prohibicions acabin sent contraproduents per la pròpia veu dels infants o per la seva salut emocional. Cal ensenyar-los a incorporar aquests hàbits a poc a poc, amb paciència, fermesa i constància, i recordant que els infants, encara que cantin a nivell professional, continuen sent infants. Sabem que hi ha una relació molt estreta entre les emocions i la veu i que és bastant habitual que els pacients més compromesos amb la seva rehabilitació vocal presentin un empitjorament sobtat de la disfonia relacionat amb cert estrés emocional: per exemple, la culpabilitat que poden sentir per no haver cuidat prou la seva veu (després d’un abús vocal, per exemple) o l’excés de preocupació per l’evolució de la disfonia, que pot desembocar en l'aparició d’hàbits de contenció i inhibició vocal. És evident que no podem controlar l’emocionalitat dels infants amb disfonia però sí que és responsabilitat nostra presentar i treballar les pautes d’higiene vocal de manera coherent, oberta i sincera i donant l’oportunitat als infants d’expressar lliurement les seves preocupacions sobre la disfonia.
• Sobre el descans vocal: cal involucrar a l’entorn per tal d’afavorir la implementació de les pautes, especialment les relacionades amb el descans vocal, ja que normalment els nens segueixen l’horari de classes, assajos, proves de so i concerts establert per algun adult, sense opció a canvis, i sovint continuen utilitzant la veu sense descans fora d’aquests horaris. Si els adults responsables hi ajuden, i amb una mica d’imaginació, és relativament fàcil introduir descansos o becaines vocals (vocal naps) en el dia a dia: estones de lectura, d’escoltar música, pintar, fer deures, construccions o trencaclosques o fins i tot mirar vídeos a internet són activitats que es poden fer en silenci i que l’ajudaran a associar el descans vocal amb el benestar i no amb l’obligació de callar.
• Sobre el crit: és gairebé impossible evitar que un infant sa i feliç cridi en algun moment o altre, especialment durant el joc lliure. El crit forma part del seu (nostre) repertori expressiu, diguem el que diguem els adults i sigui quin sigui el nivell vocal de l’infant. Per tant, l’opció més intel·ligent és ensenyar-los a cridar de forma sana i pactar amb ells una “quantitat assumible” de crits al dia, sabent que serà una xifra orientativa però alhora una bona manera de reduir l’abús vocal. Normalment una reducció mínima del 50% dels crits és fàcilment acceptada per l’infant, que és conscient de l’impacte negatiu del cridar amb mala tècnica sobre la seva veu.
• Sobre l’ús de la veu en ambients sorollosos: aquesta pauta es relaciona directament amb l’anterior. El seu objectiu és evitar l’ús de la veu a intensitats mitges - altes en situacions comunicatives on, a més, hi ha una disminució o alteració del feedback auditiu de la pròpia veu i per tant una disminució o alteració de l’autoregulació vocal . Pels infants cantants amb problemes de veu, i amb la intenció de simplificar les pautes mantenint-ne l’eficàcia, podem centrar-nos en la reducció de l’ús de la veu forta, que per a ells inclou la veu projectada i el crit, en qualsevol situació.

PAUTES D’HIGIENE VOCAL PER A INFANTS CANTAIRES

Generals:

• Si pots, aprèn a cridar bé i sense fer-te mal i redueix tant com puguis els crits i la veu forta en el teu dia a dia. Si hi ha soroll de fons, vés alerta a no cridar!
• Fes becaines vocals de parlar i de cantar durant el dia per poder descansar bé la veu. Recorda que parlar fluix també és parlar i que el xiuxiueig no li va bé a la veu.
• Vés a dormir quan toqui i sense rondinar, que la teva veu et necessita descansat i ben despert!
• Beu aigua i alimenta’t bé, de menjar sa. Si tens entre 9 i 13 anys hauries de beure uns 1,5 litres d’aigua per dia, però si fa calor i sues o si fas esport beu una mica més.
• Si et costipes, et trobes malament o tens mal de coll explica-ho de seguida a un adult de confiança per a que t’ajudi. Explica-ho també als teus professors de cant o de veu i, sobretot:  si durant aquests dies la veu està una mica malament no t’hi preocupis gens i no la forcis per dissimular-ho. Quan et trobis millor la veu tornarà a la normalitat!
• La veu que fas servir per parlar surt del mateix lloc que la que fas servir cantar i per això si una s’espatlla, l’altra també. Si notes canvis estranys o que has de forçar la veu parlada o cantada, avisa a la teva logopeda o als professors de cant per a que puguin ajudar-te.

i per la veu cantada:

• Una bona manera de cuidar la veu és valorar en cada situació si cal que cantis amb tanta energia com en un concert o no. Quan estudies o repasses la melodia o la lletra, per exemple, ho pots fer en una veu molt més senzilla.
• Escalfa sempre la veu abans de començar a cantar, així la prepares per a poder fer un bon assaig, classe de veu o concert.
• Si notes que els aguts són més difícils o que tenen més aire, descansa la veu i comenta-ho al professor de cant o veu o a la teva logopeda. Mirarem què passa i t’ensenyarem a gestionar-ho sense forçar (que és el que normalment passa de forma natural tot i que sigui perjudicial per a la veu).
• La teva veu és única i la teva manera de cantar, també. És important que cantis amb la teva veu, sense voler imitar la veu d’altres cantants, especialment la dels adults. D’aquesta manera creixeràs coneixent molt millor el teu instrument (la veu) i no li faràs fer tipus de veus que li poden fer mal.
• Si cal, demana que t’adaptin el to de les partitures a la teva tessitura.
• Recorda sempre que cantar ha de ser còmode i fàcil per la veu. Això vol dir que encara que estiguis molt concentrat fent classe, estudiant o cantant una peça complicada, el coll no ha de patir i no hauries de notar que forces la veu.

LA INTERVENCIÓ LOGOPÈDICA EN NENS I NENES CANTANTS

Com en qualsevol altre pacient, la rehabilitació de la veu dels infants cantants ha de basar-se en 3 informacions bàsiques:

• l’edat i el sexe,
• el diagnòstic ORL o foniàtric sobre l’etiologia de la disfonia i
• les necessitats vocals: quin estil de música canta, quantes hores al dia i a la setmana, número de concerts aproximat al mes i en quin tipus d’espais, si és cantant solista o no…

En l’exploració inicial, a més, també cal recollir altres informacions que ens seran d’allò més útil per a la rehabilitació i que podem trobar en la majoria de publicacions sobre el tema. Tot i així vull destacar en aquest punt la importància de prioritzar l’infant tant en la conversa com en les preguntes que realitzem durant l’exploració, independentment de l’edat. És evident que la opinió i la visió dels pares també ens interessa, però al posar l’infant al centre de la conversa de forma genuïna i sincera aconseguim que ens expressi amb les seves pròpies paraules el que realment li preocupa de la disfonia que pateix i, mentre ho fa, ens dona l’oportunitat d’escoltar i valorar la qualitat vocal en la veu parlada espontània, el seu hàbit comunicatiu i el grau de consciència de la disfonia. A més, és una bona manera de trencar el gel i establir la dinàmica terapèutica en un clima més distès, fonamental per treballar en la rehabilitació vocal infantil.

És molt probable que en l’exploració inicial detectem que cal millorar aspectes funcionals vocals generals, tant en veu parlada com en veu cantada i, segurament, també en el crit. Aquests aspectes seran el punt de partida de la rehabilitació vocal i variaran en funció de cada cas tot i que, en general, sempre tindran en comú la hiperfunció vocal expresada en una o altra forma.

Característiques de la intervenció centrades en l’edat.

La veu dels infants evoluciona i madura amb l’edat, determinada pel creixement físic (general i de la laringe) i pels canvis hormonals que l’acompanyen. Fins la muda vocal, als 12 anys aproximadament, la laringe dels infants és més petita, està situada en una posició més alta dins el tracte vocal que en els adults i els plecs vocals, que evidentment també són més petits, encara no presenten un lligament vocal ben diferenciat. La conseqüència més clara d’aquestes particularitats és que, al rehabilitar la veu infantil, no els podem proposar les mateixes vocalitzacions ni al mateix to (notes) que a un pacient cantant adult perquè, simplement, la seva laringe encara no les pot fer.

En veus infantils sanes, per exemple, el rang freqüencial als 9 anys és de 27 semitons i s’estableix des del Sol#2 (202Hz) fins al Do5 (1007Hz) aproximadament, depenent de l’estudi consultat.

Deixo de banda en aquest article els altres aspectes associats amb l’edat o amb la maduresa de l’infant però que no tenen a veure directament amb la veu (capacitat de mantenir l’atenció, necessitat del joc i moviment per a millorar els aprenentatges, etc).

Característiques de la intervenció centrades en el tipus de veu cantada.

Ja hem vist que la intervenció ha d’incloure el treball sobre veu parlada, veu cantada, veu projectada i el crit i que cal adaptar-la a les característiques i necessitats de cada infant. Doncs bé, una d’aquestes característiques és el tipus de veu predominant que utilitza al cantar. En veus adultes, i de forma simplificada, és fàcil de diferenciar: veu d’òpera, veu de cantant de pop, veu de cantant de teatre musical… Tot són veus cantades, però la qualitat sonora és molt diferent en cada una d’elles i això significa que la tècnica vocal necessària per a produir-les també és molt diferent.

En infants cantants és molt poc habitual trobar veus tant definides estilísticament perquè, com hem vist en el punt anterior, el seu desenvolupament físic-vocal no ho permet. Ara bé, sí que trobem cantants infantils amb una tendència vocal més ‘lírica’ o més ‘moderna’ que aniran construint a poc a poc la seva identitat vocal a partir d’aquesta primera diferenciació.

En la rehabilitació vocal hem de respectar aquesta primera tendència i ajudar a l’infant a recuperar una veu cantada sana i que, a més, li agradi i la pugui aplicar en el seu dia a dia com a cantant. No tindria sentit, per exemple, que amb un nen o nena que cantés en un espectacle de teatre musical no treballéssim la veu cantada pròpia d’aquest tipus d’espectacle, tant diferent de la veu cantada de les corals infantil professionals.

Recuperar la veu senzilla

Una de les grans dificultats en la rehabilitació de cantants professionals infantils i adults és la reticència molts cops involuntària a abandonar el control vocal. Els cantants no veuen el seu instrument, només el senten, i des de ben petits desenvolupen una gran capacitat per controlar la veu a partir del control propioceptiu. Per això, gairebé de forma involuntària i com a conseqüència de certa inseguretat vocal (real o imaginària), poden generar compensacions hiperfuncionals que els donen més sensació de control vocal i, de vegades, una lleugera millora del so a canvi d’un augment de la fatiga o el disconfort vocal. Un exemple de compensació hiperfuncional pot ser la retrotracció lingual en fonació que apareix per compensar la falta de tancament glòtic provocada, per exemple, per una lesió a plecs vocals.

Així doncs, un punt clau en la rehabilitació de la disfonia serà desfer aquest excés de control i ajudar a l’infant a permetre’s experimentar amb la veu cantada més senzilla possible, sense artificis i acceptant que potser, encara, no sona tant neta com ell o ella voldrien però que aquesta acceptació és justament el que els permetrà millorar la veu.

En aquest procés és important que l’infant no se senti jutjat per la qualitat de la seva veu durant les sessions de logopèdia ja que l’objectiu és que es permeti alliberar  les compensacions hiperfuncionals i els bloquejos i tensions corporals associades, no que produeixi una veu bonica.

Per aconseguir-ho només hem de fer el que les logopedes ja fem de manera natural amb altres pacients infantils: introduir el component lúdic a les sessions, activar-los la il·lusió pròpia de la infantesa, utilitzar la imaginació i el moviment.

És fascinant veure com, a mida que recuperen la sensació de cantar senzill, també recuperen les estratègies adequades per tornar a utilitzar una veu cantada sana, bonica i equilibrada.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES: 

• Ashley, M. (2018). Beautiful Swansongs of English Cathedral Music: Adolescence and the Boy “Treble” Voice. Journal of Singing 75(2) 
• British Nutrittion Foundation (2018). Hydration for children https://archive.nutrition.org.uk 
• Clarós, P., Porebska, I., Clarós, A. (2019) Association between the development of pediatric voice disorders and singing in children’s choir. JAMA Otolaryngology, Head & Neck Surgery; 145(5):445-451
• Feer, P., Elorriaga, A. (2013). La muda de la voz en los varones adolescentes: Implicaciones y consecuencias para el canto y la música coral escolar. Revista Internacional de Educación Musical 1(1): 14-22
• García López, I.(coord) (2018) Evaluación del paciente con disfonía. Sociedad española de otorrinolaringología y cirugía de cabeza y cuello. 
• Gonzalez, L (2011) Activitats per la millora de la veu dels infants amb deficiència autidiva. II Jornades ACP Creda
• Vila, J.M (2009) Guía de intervención logopédica en la disfonía infantil. Ed. Síntesis. 
• Williams, J. (2020) Boys Changing Voices. National Association of Teachers of Singing (NATS). Youtube: https://youtu.be/mLSlMvggavA
• Williams, J., Welch, G.F., Howard, D.M (2020). Which Sung Pitch Range is Best for Boys during Voice Change? Journal of Voice. 35 (4):581-588

Un resum d'aquest article va ser publicat a la revista del Col·legi de Logopedes de Catalunya a l'abril del 2023.